932 800 361

Menu
escaen

ROSÀCIA

La rosàcia és una malaltia crònica de la pell i de vegades dels ulls. Els símptomes inclouen enrogiment, grans o barbs i en etapes més avançades, l’engrossiment de la pell.

    Sol·licitar consulta mèdica

    Omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per assessorar-te

    En la majoria dels casos la rosàcia només afecta la cara. Són lesions que recorden l’acne, però que es diferencia d’aquest per l’edat en què apareix i perquè no presenta barbs (punts negres). És típic que aquesta vermellor s’exacerbi (“fogots”) de manera espontània o amb alguns estímuls com l’estrès i les emocions, les begudes calentes, l’alcohol, els menjars picants o el pas d’un lloc fred a un altre més calent. En ser una malaltia crònica presenta períodes de de reaguditzacions (“brots”) i períodes més estables.

    És una malaltia dermatològica freqüent i es presenta principalment entre els 30 i 50 anys d’edat i és més comú en dones de pell clara.

    Per què es produeix?

    No es coneix la causa exacta. S’ha relacionat amb múltiples factors, un d’ells és la predisposició genètica. També s’ha vist que les persones que pateixen rosàcia tenen una hiperreactivitat vascular facial. A més poden presentar al fol·licle pilós un àcar anomenat Demodex folliculorum que també estaria involucrat en el desenvolupament de la malaltia. S’ha associat també a altres factors com l’ús de corticoides tòpics o orals, factors psicològics, l’exposició solar ia la presència d’un bacteri present a l’estómac anomenada Helicobacter Pilory.

    Els factors desencadenants són múltiples, entre ells:

    • Calor, fred o vent
    • Estades molt escalfades o canvis bruscos de temperatura
    • Menjars i begudes molt calentes, amb espècies, formatges fermentats i alcohol
    • Exposició solar
    • Ansietat i estrès
    • Ús prolongat de corticoides tòpics
    • Algunes dones poden notar l’inici de la malaltia o empitjoraments durant la menopausa

    Tipus de rosàcia

    Es classifica a la rosàcia en 4 subtipus

    • Eritemato-telangiectàtic, en el qual predomina l’enrogiment (eritema) del centre de la cara sobretot front, galtes i mentó. Poden presentar-se també petits vasos sanguinis anomenats “telangièctasis” i són freqüents les sufocacions
    • Papulo-pustuloso, quan s’afegeixen sobre l’enrogiment grans (pàpules) i / o barbs (Pústules)
    • Rinofima, és freqüent en homes d’edat avançada, en els quals es produeix un engruiximent marcat del nas
    • Ocular, quan hi ha Inflamació de les parpelles (blefaritis), inflamació de la conjuntiva de l’ull (conjuntivitis) aquests poden produir coïssor, sensació de cos estrany i intolerància a la llum (fotofòbia)

    Tractament de la rosàcia

    Hi ha múltiples tractaments que dependran de la manifestació clínica que presenti el pacient.

    En els casos lleus s’utilitzen tractaments tòpics com el metronidazol, l’àcid azelaic, i alguns dels fàrmacs anti acneics. La formulació individualitzada amb diferents principis actius i excipients per a pells sensibles són superiors als productes estàndard farmacèutics. Hi ha casos d’intolerància a qualsevol producte tòpic extern.

    Per a casos més severs s’utilitzen fàrmacs via oral. Els fàrmacs més utilitzats són els antibiòtics com les tetraciclines i els seus derivats i el metronidazol oral. En els casos més greus pot emprar-se la isotretinoïna a dosis baixes.

    Per millorar els petits vasos que apareixen a la cara es pot realitzar laserteràpia mentre que per al rinofima existeixen diversos mètodes quirúrgics o laserteràpia. (LÀSER VASCULAR)

    Prevenció de brots

    Aplicar diàriament un fotoprotector amb un factor de protecció solar major a 30. Evitar els corticoides tòpics en la regió facial. Evitar així mateix els factors desencadenants de les sufocacions: alcohol, aliments calents, espècies i estimulants.

    La pell és més sensible, per la qual cosa cal evitar els irritants: sabons i netejadors que continguin alcohol, agents exfoliants, entre d’altres. També es poden usar cosmètics de pigmentació verda per camuflar l’enrogiment.

    • Edat: L’acne és més freqüent entre els 10-17 anys en les dones i entre els 14-19 en els homes. Pot aparèixer per primera vegada als 25 anys o més. Sexe: més greu en homes que en dones.
    • Raça: menys freqüent en asiàtics i negres; rar a la Xina.
    • Ocupació: exposició a olis minerals acneigénics, dioxina…
    • Fàrmacs: el liti, la hidantoïna, els corticoides tòpics i sistèmics, poden empitjorar la inflamació.
    • Genètica: multifactorial (múltiples gens implicats).
    • Factors endocrins: estrès emocional, que produeix augment de l’acne i és una de les seves principals causes. L’oclusió i pressió sobre la pell són factors que agreugen l’acne; per exemple, donar suport a la cara sobre les mans o el telèfon.
    • Aliments: el consum de lactis s’ha relacionat a major augment d’acne.