CÀNCER MELANOMA

El melanoma cutani és el tumor de pell més perillós, causant aproximadament el 90% de les morts per càncer de pell. És un tumor derivat dels melanòcits (cèl·lules que contenen el pigment).

    Sol·licitar consulta mèdica

    Omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per assessorar-te

    Descripció i factors de risc

    Els principals factors de risc per a desenvolupar un càncer melanoma són els factors genètics, tenir un tipus de pell clara (Fototipo I-II), l’exposició solar intensa i intermitent, tenir moltes pigues (nevus melanocítics adquirits), nevus atípics o displásicos, o pigues des del naixement (nevus congènits) de gran grandària.

    Si es diagnostica de manera precoç abans que s’hagi disseminat (metàstasi), el pronòstic és molt bo, amb un 75-85% de supervivència a 10 anys. Els melanomes amb un gruix inferior a 1 mm tenen molt millor pronòstic que aquells que sobrepassen 1 mm de gruix. No obstant això, si els ganglis limfàtics estan afectes, la supervivència a 10 anys baixa a un 30-70% (micrometàstasi) i a un 20-40% (ganglis clínicament palpables), sent de 6 a 9 mesos en els casos de metàstasis a distància.

    Recentment han aparegut nous tractaments per a aquesta malaltia una vegada ha metastatizado, la qual cosa permet allargar la supervivència fins i tot durant anys en alguns casos; però el millor tractament és sens dubte el diagnòstic precoç en estadis inicials quan encara és curable amb una intervenció quirúrgica.

    Símptomes del càncer de pell tipus melanoma

    El melanoma pot aparèixer sobre una piga (nevus melanocítico) que ja teníem o pot sortir de nou en una zona de la pell sana on abans no hi havia cap piga, cosa que és més freqüent.

    Hem de preocupar-nos si veiem una piga que canvia o creix, o si apareix una “piga” nova que comença a créixer en un període relativament curt (mesos).

    Identificar els senyals habituals d'un melanoma

    Els criteris del ABCDE del melanoma és un mètode que ens ajuda a identificar les lesions que han de preocupar-nos i per les quals hem de consultar a un especialista.

    • A: Asimetria. La meitat de la piga o marca de naixement no és simètrica a l’altra meitat.
    • B: Vores. Les vores de la piga són irregulars, dentats o poc definits.
    • C: Color irregular / diversos colors. El color no és uniforme i inclou ombres de diferents colors (marró, negres, rosades, vermelles, blanques o blaves)
    • D: Diàmetre o grandària superior a 6 mm (Encara que a vegades alguns melanomes poden ser més petits que aquesta mesura)
    • E: Evolució. La grandària, forma o color de la taca canvia amb el pas del temps.

    No hem d’esperar que la “piga” produeixi picor o sagnat, ja que aquests símptomes solen aparèixer en estadis més avançats, i el nostre objectiu és diagnosticar el melanoma en fase precoç quan encara no es presenten aquests símptomes.

    Veure imatge càncer melanoma

    Tipus de melanoma

    Melanoma acral

    Aquest tipus de melanoma apareix en palmes, plantes o sota l’ungla. Representa el 10% de tots els melanomes. En localització pam-plantar s’observa una taca marró clar mal delimitada, que va estenent-se de manera plana, i posteriorment pot adquirir zones de color marró més fosc o fer-se palpable amb nòduls.

    En l’ungla apareix com una banda longitudinal de pigment marró, habitualment primer estreta, d’uns 2-3 mil·límetres, i que s’eixampla amb el temps i apareixen bandes irregulars compostes per diversos colors i fins i tot petites hemorràgies en l’ungla.

    El fet que aparegui pigment en la cutícula és un signe per a sospitar de melanoma ungueal. Aquests tipus de melanoma solen tenir pitjor pronòstic perquè es diagnostiquen més tardanament, així que és important consultar davant lesions sospitoses en aquestes localitzacions, ja que si es diagnostiquen a temps són curables mitjançant exèresi quirúrgica.

    Melanoma nodular

    És el subtipus més agressiu i perillós de melanoma, i representa el 10-15% dels casos.

    Aquest tipus manca de fase horitzontal, i apareix directament en fase de creixement vertical, en forma de pápula o nòdul de color marró-negrós o fins i tot rosat, amb tendència al sagnat.

    Aquest tipus de melanoma té capacitat de disseminar-se als ganglis limfàtics i posteriorment metastatizar a altres òrgans.

    Lentigo maligne melanomal

    El tractament d’elecció és l’exèresi quirúrgica àmplia amb marges de 0.5 mm, encara que les recurrències són freqüents ja que les vores de la lesió solen estar mal definits i és difícil extirpar íntegrament.

    També es pot utilitzar la cirurgia de Mohs diferida, amb menors recurrències ja que s’analitzen de forma més precisa tots els marges. En casos recidivantes o quan no sigui possible extirpar la lesió íntegrament, una alternativa és realitzar tractament amb crema de imiquimod o radioteràpia.

    S’aconsegueixen bons resultats amb resposta completa del 75-85% aproximadament, encara que no es consideren de primera elecció ja que no permeten garantir de manera completa la curació. Una vegada extirpada la lesió és necessari realitzar un seguiment estret per a detectar possibles recurrències.

    Melanoma d'extensió superficial

    És el tipus més freqüent, representa el 70% de la totalitat de melanomes. Pot afectar tots dos sexes, sent en homes més freqüent a l’esquena i en dones a les cames.

    Es tracta d’una lesió amb una fase de creixement horitzontal, en la qual la lesió creix en superfície (veiem una taca o piga que creix de manera plana) durant un temps variable (mesos habitualment), seguida d’una fase de creixement vertical en la qual creix en profunditat i la taca plana passa a ser una lesió inflada o nodular. És llavors quan el melanoma adquireix potencial per a estendre’s als ganglis limfàtics i posteriorment a altres òrgans (metàstasis).

    Diagnòstic Melanoma

    El dermatòleg sospitarà que es tracti d’un melanoma observant la lesió i ajudant-se d’un dermatoscopio (eina que ens permet veure les estructures de la pell a gran augment i evitant el reflex de la capa superficial de la pell), però la confirmació del diagnòstic la donarà l’estudi de la mostra en el microscopi (confirmació histològica)..

    Per a poder fer un diagnòstic precoç, és convenient realitzar revisions periòdiques de les pigues, per a poder veure lesions que mostrin característiques dermatoscópicas de atipia que encara no siguin perceptibles amb la vista a ull nu.

    En pacients amb múltiples nevus o nevus amb característiques de atipia, pot ser convenient realitzar un control digital dels nevus (Microscòpia de epiluminiscencia digitalitzada), usant una màquina per a prendre imatges de tot el cos i imatges amb dermatoscòpia ampliades, la qual cosa permetrà detectar l’aparició de lesions noves i canvis en lesions pre-existents. Això és de gran utilitat i evita l’extirpació innecessària de lesions que encara que puguin semblar atípiques, romanen estables en el temps. Així mateix permet extirpar precoçment un melanoma molt inicial que no tingui característiques típiques de melanoma encara, i que l’únic signe de sospita sigui que canvia respecte les imatges prèviament registrades.

    Diagnòstic Diferencial

    Els nevus melanocítico, coneguts comunament com a lunars, són les lesions que principalment poden confondre’s amb un melanoma. A diferència del melanoma, els nevus solen ser de petita grandària, forma regular, un sol color i romandre estables en el temps.

    Existeixen diferents tipus de nevus melanocítics, entre els quals destaquen:

    Nevus melanocítics congènits

    Són lunars que apareixen en el moment del naixement o en els 3 primers anys de vida. Un 1% dels nounats neixen amb nevus. Habitualment són lesions de pocs centímetres, de color marró amb pèls més foscos en el seu interior. Segons la seva grandària i el seu número poden tenir major risc de melanoma.

    Les lesions de gran grandària (>20 cm) i amb lesions satèl·lit són les que confereixen un major risc a desenvolupar un melanoma sobre el nevus.

    Nevus melanocítics adquirits

    Són els nevus que apareixen de manera progressiva durant la infància i joventut (5 fins a 35 anys). Una varietat d’aquests nevus, és el nevus melanocític atípic o displásico, que es caracteritza per es major de 6 mm i per tenir característiques de atipia (asimetria, irregularitat en les vores, diversos colors). La presència de múltiples nevus atípics en el propi pacient o en familiars de primer grau està relacionada amb un augment de risc de melanoma.

    Veure imatge nevus congenitol
    Veure imatge nevus congenito

    Tractament i maneig del melanoma

    El tractament d’elecció és l’extirpació quirúrgica completa de la lesió. Una vegada extirpada, es determinarà el gruix del melanoma i altres característiques histològiques que confereixen mes o menys risc, i en funció d’això es decidirà l’actitud a seguir:

    • Melanomes in situ (sense capacitat invasora) o melanomes molt prims de <0,75 mm de gruix sense altres factors de risc: Es tornarà a realitzar una nova intervenció quirúrgica per a ampliar els marges de la cicatriu i assegurar així que la zona queda neta. S’extirparan 0,5 cm en el cas del melanoma in situ, i 1 cm en els altres melanomes.
    • Melanomes de gruix > 0,75 mm o amb altres factors de mal pronòstic: S’oferirà al pacient la possibilitat de realitzar una biòpsia selectiva del gangli sentinella. Aquesta tècnica permet identificar el primer gangli limfàtic on drena la limfa de la zona on estava situat el melanoma, es considera que aquest gangli seria la primera estació on anirien les cèl·lules del melanoma en el cas que s’haguessin estès des de la pell. Si aquest gangli està sa no és necessari realitzar més cirurgia, però si el gangli es troba afecte amb cèl·lules de melanoma es procedirà a realitzar una linfadenectomía, que és l’extirpació de tots els ganglis d’aquest territori. En la mateixa intervenció es procedirà a ampliar la zona de la cicatriu del melanoma, 1-2 cm lateralment segons el gruix d’aquest, i també en profunditat fins a la fàscia muscular.
    • Melanoma + afectació ganglionar detectada mitjançant palpació, ecografia ganglionar o punció ganglionar: Es realitzarà un estadiaje complet mitjançant escàner (TAC o PET-TAC +- Ressonància Magnètica cerebral) per a detectar afectació d’altres òrgans. Si es descarta l’afectació d’altres òrgans es realitzarà linfadenectomía + ampliació de la cicatriu del melanoma. Si hi ha altres òrgans afectats es derivarà al pacient a oncologia per a valorar tractament sistèmic amb els nous fàrmacs per a melanoma metastásico.
    • Melanoma + metàstasi en òrgans: Es derivarà al pacient a oncologia per a valorar tractament sistèmic amb els nous fàrmacs per a melanoma metastásico. En els últims anys s’han desenvolupat diverses teràpies per al tractament del melanoma metastásico. Es tracten de teràpies diana (anti-BRAF, anti-MEK) i immunoteràpia (Ipilimumab, anti-PD1).

     

    En tots els casos, el pacient haurà de realitzar un seguiment estret per part del seu dermatòleg per a detectar possibles recurrències, progressió de la malaltia o aparició de nous melanomes. Segons l’estadi del seu melanoma, a més de les visites clíniques, se sol·licitaran proves complementàries (analítica, radiografia, ecografia, TAC, ressonància magnètica) per a detectar possible progressió de la malaltia.