CÀNCER DE PELL
El seu diagnòstic, tractament i pronòstic són molt diferents: l’única cosa que tenen en comú és la mateixa localització anatòmica, la pell.
Factors de risc
Els raigs ultraviolats procedents de fonts artificials de llum, com les cabines de bronzejat i els llums solars, són tan perillosos com els raigs del Sol i s’han d’evitar.
Símptomes del càncer de pell - Com reconèixer-ho?
Altres vegades es pot tractar d’una petita protuberància, nòdul o quist, d’aparença suau, brillant i cerosa, o bé vermella o marró vermellós. El càncer de pell també pot aparèixer com una taca vermella aspra o escamosa.
Aunque no todos los cambios en la piel significan que se padezca cáncer; es recomendable acudir al dermatólogo si nota algún cambio. La detecció precoç i el tractament adequat augmenten les probabilitats de curació.
Reconéixer els símptomes per tipus de melanoma
- El carcinoma basocel·lular sol manifestar-se inicialment com una pàpula rosada, similar a un “granet”, però a diferència d’una lesió benigna, aquest no guareix, sinó que va creixent lentament. Pot arribar a sagnar ia aparèixer una crosta a la superfície. El carcinoma basocel·lular superficial es pot manifestar com una placa rosada, brillant i lleugerament palpable que va creixent lentament. De vegades aquest tipus de tumors poden tenir color marró o negrós, simulant una piga que creix lentament. Davant de qualsevol lesió de recent aparició, que no guareixi espontàniament, hem de consultar per descartar que es tracti d’aquest tipus de tumor.
- El carcinoma escatós sol aparèixer en pell lesionada pel sol, normalment en una zona on hi ha queratosi actíniques, encara que pot aparèixer sense queratosi actíniques prèvies. Es tracta d’una crosta que en arrencar-la es desprèn i sembla que guareix, però després torna a aparèixer. A poc a poc aquesta crosta es torna més gruixuda i adherida, amb una zona inflamada rosada a la base. La lesió va creixent progressivament i pot sagnar o ser dolorosa al tacte. Davant d’una lesió crosta que no es resol, o que sembla que guareix però torna a sortir, hem de consultar per descartar que no es tracti aquest tumor.
- El melanoma pot aparèixer sobre una piga preexistent o pot sortir de nou en una zona de la pell on abans no hi havia cap piga, la qual cosa és més freqüent. Ens hem d’alarmar si observem una piga que canvia o creix, o si apareix una “lluna” nova que comença a créixer en un període relativament curt (mesos). També hem de sospitar una lesió que compleixi els criteris de l’ABCDE (veure capítol de “càncer melanoma”).
Anteriorment es pensava que els signes d’alarma eren la picor o la sagnada, però aquests símptomes, si apareixen, ho fan en estadis més avançats, i el nostre objectiu és diagnosticar el melanoma en fase precoç quan encara no es presenten aquests símptomes.
Causes
Encara que no tots els canvis a la pell signifiquen que es pateixi càncer; és recomanable acudir al dermatòleg si nota algun canvi. La detecció precoç i el tractament adequat augmentin les probabilitats de curació.
- Genètiques: hi ha determinades condicions que predisposen al càncer de pell i al melanoma, com ara el xeroderma pigmentós o l’albinisme. A més d’aquestes malalties, hi ha diverses mutacions genètiques que s’associen a un augment de risc de càncer de pell i altres tipus de càncer, com ara la mutació CDKN2A que confereix un augment de risc de melanoma i càncer de pàncrees. Recentment, s’han identificat diverses mutacions que augmenten el risc de melanoma. En famílies on és present una mutació, és freqüent trobar diversos membres de la mateixa família amb melanoma. A més de mutacions genètiques puntuals, també hi ha certa predisposició familiar al càncer de pell i/o al melanoma, que no s’hereta amb un gen concret, sinó que es tracta de diversos gens que confereixen una propensió a ser més susceptible de patir-ho.
- Ambientals: Els raigs ultraviolats són la principal causa externa que augmenta el risc de càncer de pell i melanoma. Produeixen mutacions a l’ADN de les cèl·lules i disminueixen la capacitat del nostre cos a reparar aquestes mutacions, de manera que una cèl·lula mutada pot proliferar i resultar en càncer de pell. Els raigs ultraviolats són una part important de la radiació solar (UVA+UVB) i també es troben a les cabines de bronzejat (UVA). A més altitud, a l’estiu i en superfícies que reflecteixin els raigs, és quan aquests tenen més poder de lesionar la pell.
- Radiacions ionitzants: Els raigs X (radiografies, TAC, flouroscòpia, radioteràpia, etc) també lesionen l’ADN cel·lular i augmenten el risc de càncer de pell.
- Immunosupressió: pacients amb les defenses baixes a causa d’altres càncers (limfoma, leucèmia) o per rebre fàrmacs immunosupressors (després d’un trasplantament o per malalties autoimmunes) tenen un augment de risc, atès que les seves defenses tenen més dificultat per detectar una cèl·lula mutada i aquesta es “escapa” del control del sistema immune i pot produir càncer. La situació més freqüent d’immunosupressió és la vellesa.
Principals tipus de càncer de pell
A més d’aquests, hi ha altres tipus de càncer menys freqüents, com el carcinoma de Merkel i altres tumors que poden aparèixer a la pell, com el sarcoma de Kaposi, els sarcomes i els limfomes cutanis.
- El carcinoma basocel·lular, que s’origina a les cèl·lules de l’estrat germinatiu basal, la darrera capa de la pell.
- El carcinoma epidermoide, que afecta les cèl·lules escamoses.
- El càncer melanoma afecta els melanòcits, les cèl·lules que produeixen melanina, el pigment de la pell que la bronzeja per protegir les capes més profundes de la radiació solar.
Els carcinomes són els tipus de càncer de pell més comuns i també els que tenen millor pronòstic (més probabilitat de recuperació). El melanoma, encara que no és tan comú, és molt més greu si es diagnostica tard.
Diagnòstic
Quan es veu una piga atípica, se sospita que pugui tractar-se d’un melanoma i un cop extirpat s’analitza per confirmar aquesta sospita. En tots els casos, el diagnòstic definitiu de confirmació ens el donarà l’estudi histològic de la mostra (mirar la mostra al microscopi).
Diferència entre càncer de pell no melanoma i càncer melanoma
A més de l’exposició solar repetida, factors genètics o altres com la immunosupressió poden contribuir al desenvolupament d’aquests càncers. Els carcinomes solen aparèixer a zones de la nostra pell que habitualment s’exposen al sol, com són la cara i el dors de les mans; no obstant això, el melanoma, encara que tendeix a aparèixer en zones descobertes i exposades, també pot aparèixer en zones que no s’exposen al sol, com les plantes, els genitals, el cuir cabellut i les ungles.
Una altra diferència important entre el càncer de pell no melanoma (carcinomes) i el melanoma, és que els carcinomes habitualment es tracten de càncers localitzats a la pell, i encara que poden ser localment molt destructius, rarament s’estenen a la resta d’òrgans, cosa que es coneix com a metàstasi. Per contra, el melanoma, després d’una fase superficial inicial, tendeix a envair en profunditat i les seves cèl·lules poden estendre’s als ganglis limfàtics i metastatitzar altres òrgans, sent potencialment mortal. Per això és de vital importància fer un diagnòstic precoç en estadis inicials, per poder detectar-lo en la fase inicial quan encara és curable mitjançant l’extirpació.
Prevenció del càncer de pell
Las radiaciones ultravioleta del sol son el principal factor de riesgo que nosotros podemos controlar (no podemos controlar nuestros factores genéticos ni otros factores), por lo que es de vital importancia tenerlo presente e incorporar medidas de fotoprotección en nuestra vida diaria.
Pot semblar obvi, però el sol no només ens afecta quan anem a la platja, el sol és al cel i ens afecta cada dia, quan farem una passejada, a fer esport, relaxar-nos en una terrassa d’un bar, a la muntanya, practicant esports a la neu, etc. Moltes persones pensen que es protegeixen perquè usen crema solar quan van a la platja, però és important no oblidar altres situacions en què ens exposem al sol sense ser-ne conscients.
A més d’utilitzar cremes de fotoprotecció solar, és important pensar en altres mesures, com són la roba per cobrir-nos, l’ús de barret, ulleres de sol, para-sol a la platja, etc. Pel que fa a les cremes, és important fer servir una fotoprotecció alta o molt alta (50 o 50+), que protegeixi tant de les radiacions UVB com de les UVA. Recentment la majoria de farmacèutiques ja han incorporat la protecció davant UVA, que se simbolitza a l’envàs del producte mitjançant un UVA envoltat d’un cercle. Quan veiem aquest símbol sabrem aquesta crema conté almenys una protecció davant UVA del 50% que el factor de protecció que indica a l’envàs. Per exemple, una crema fotoprotectora 50 que porta el cercle UVA té protecció 50 davant UVB i almenys protecció 25 davant UVA. És important aplicar una quantitat adequada de producte i replicar-se cada 2 hores o després del bany.
Una altra forma de prevenció és fer un diagnòstic precoç. Encara que així no prevenim que aparegui el càncer de pell, sí que podem diagnosticar-lo a temps i prevenir-ne el creixement i possibles complicacions. Persones amb elevat nombre de lunars, amb pells que han rebut la radiació solar durant molts anys o amb antecedents familiars de melanoma, és convenient que facin revisions periòdiques amb el seu dermatòleg i que consultin de forma ràpida davant de qualsevol lesió sospitosa.