PICADES

La majoria de les picades d'insectes i aràcnids són inofensives encara que semblin desagradables. La majoria de reaccions a picades solen ser lleus, podent manejar a casa, però algunes persones reaccionen de manera exagerada a les picades, sent l'extrem més greu l'anafilaxi, que provoca alteracions de la respiració i complicacions severes que necessiten tractament urgent.

Per prevenir les picades d'insectes i les seves complicacions es recomana usar roba que cobreixi les zones descobertes de pell i usar repel·lents d'insectes.

Les picades abelles, vespes, vespes i formigues vermelles solen ser doloroses; en canvi les picades de mosquits, puces i àcars solen picar. En general es manifesten amb dolor o picor, enrogiment i inflor localitzats. Segons l'insecte o aràcnid que causi la picada, aquesta es manifestarà de diferents maneres:

• Xinxes de llit: Les lesions solen estar en zones cobertes de roba, distribuïdes de forma agrupada i són de mida petita
• Mosquit: Lesions en zones descobertes, accessibles. Hem de tenir en compte que els mosquits poden transmetre malalties com la malària i el dengue en zones on aquestes estiguin presents (zones endèmiques) i en la nostra àrea geogràfica la leishmaniosi
• Paparres: Sol ser una lesió única, afectant més freqüentment el cuir cabellut. Pot trobar-se la paparra adherida, o un cop es desprèn deixa una crosta. És important consultar ja que les paparres poden ser vectors de malalties com la Malaltia de Lyme. (Malaltia que condueix a una paràlisi muscular)
• Puces: Solen ser lesions múltiples en cames. La picada és dolorosa. Són transmissores de malalties com la Pesta
• Picades d'aranyes: Sol ser una lesió única amb el centre de color negre

Hem d'estar atents a signes d'alarma de sobreinfecció, com serien l'aparició d'una zona envermellida, calenta i dolorosa que va augmentant de mida; o d'anafilaxi, com la dificultat per respirar, inflor de la cara o gola

El seu dermatòleg pot fer el diagnòstic clínicament amb l'examinar la pell i fer-li preguntes sobre la història clínica. Hi ha casos en què el diagnòstic és difícil, ja que hi ha altres malalties que poden simular picades, i en ocasions pot precisar la realització d'una biòpsia de pell (prendre una mostra de pell) per confirmar el diagnòstic. Depenent de l'estat immunològic del pacient pot presentar-se amb una clínica alarmant d'un limfoma cutani.

De vegades és un misteri l'origen de les picades, requereix una estratègia i experiència del dermatòleg-a.

Si se sospita a més d'alguna infecció transmesa per l'insecte poden requerir altres estudis com analítica sanguínia.

El tractament consisteix a antihistamínics presos i corticoides tòpics. Si hi ha signes de sobreinfecció s'afegirà un antibiòtic tòpic. En casos de sobreinfecció greu pot necessitar antibiòtic pres. Si hi ha signes d'anafilaxi el tractament és hospitalari amb adrenalina i mesures de suport. La prevenció i consells pràctics són importants a seguir.