MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

ETS són les sigles que s'usen per referir-se a les malalties de transmissió sexual. Hi ha múltiples malalties que es poden transmetre via sexual. No obstant això, aquí s'exposaran aquelles més prevalents i les que suposen motiu de consulta més freqüent en dermatologia.

• Herpes genital: produïda per virus de l'Herpes Simple tipus 2, en el 80% dels casos, i pel Virus de l'Herpes tipus 1 en un 20% dels casos. Deu saber que vostè pot contagiar-se de herpes genital encara que la seva parella no presenti signes de la infecció. Si té algun símptoma (com una nafra en els genitals, especialment si reapareix amb freqüència) les proves de laboratori poden ajudar a determinar si té herpes genital. Actualment, no hi ha cura per l'herpes però sí que existeix tractament per reduir els símptomes i el risc d'encomanar a una parella
• Virus del papil·loma humà (VPH): Els virus del papil·loma humà (VPH) constitueixen un dels principals motius de malalties de transmissió sexual (MTS). Els condilomes acuminats o berrugues venèries es produeixen per alguns tipus de VPH. Els condilomes acuminats es transmeten per contagi sexual, apareixent dins dels 3 mesos del contacte amb el malalt. En la dona els condilomes apareixen en els llavis vulvars, vagina, coll uterí o prop de l'anus. En l'home apareixen en el penis i en l'escrot, i en la proximitat anal si té relacions homosexuals. L'evolució de les lesions és imprevisible: poden desaparèixer, créixer o romandre estables
• Sífilis: Està produïda per Treponema pallidum.Los signes i símptomes de la sífilis inclouen una nafra ferma, rodona, petita i que no causa dolor en els genitals, l'anus, la boca o una erupció en el cos, amb afectació de les palmes de les mans o de les plantes dels peus entre moltes manifestacions
• Gonorrea: La gonorrea és causada per la Neisseriagonorrhoeae o gonococ. De presentar-se, els símptomes en els homes i les dones poden variar segons la part del cos infectada: La gonorrea pot afectar l'anus, els ulls, la boca, els genitals o la gola. Els símptomes solen aparèixer entre els 2 dies i els 21 després d'haver contret En l'home, sol manifestar-se amb la secreció uretral de caràcter mucós i to blanquinós, és clar, purulent, gruixut i groguenc que allibera el penis. També pot manifestar-se en dolor en orinar, experimentant una sensació de coïssor o cremor procedent de la uretra. El dolor i la inflamació testiculars són bastant freqüents en quadres de gonorrea. En les dones, la infecció sol cursar de forma asimptomàtica. No obstant això, poden presentar signes i símptomes com ara una secreció vaginal, augment de ganes d'orinar i molèsties urinàries (disúria). L'expansió del germen cap a les trompes de Fal·lopi pot produir dolor a la zona baixa de l'abdomen, encongiment, febre, nàusees i els símptomes generalitzats de quan es té una infecció bacteriana
• Clamidia: Un de cada quatre homes amb clamídia no presenta símptomes. En els homes, la clamídia pot produir símptomes similars a la gonorrea. Els símptomes poden ser: Sensació de cremor en orina, secreció del penis o del recte, dolor o sensibilitat testicular o dolor o secreció rectal. Només prop del 30% de les dones amb clamídia presenten símptomes. Aquests símptomes abasten: sensació de cremor en orinar, relació sexual dolorosa (disparèunia), dolor o secreció rectal, símptomes de malaltia inflamatòria pèlvica, salpingitis, inflamació del fetge semblant a l'hepatitis o secreció vaginal
• Virus de la immunodeficiència humana: Tenir una malaltia de transmissió sexual pot augmentar la seva probabilitat de contraure el VIH.Si té una malaltia de transmissió sexual, el metge haurà de descartar que presenti infecció pel VIH
• Tricomoniasis: La tricomonosi és una malaltia de transmissió sexual (MTS) comú que és fàcil de curar. La infecció, en general és asimptomàtica, encara que les dones tenen més probabilitat que els homes de presentar clínica. La majoria de les persones, especialment els homes, no saben que estan infectades. Quan les dones tenen símptomes, aquests poden incloure: flux escumós i sovint amb mala olor, taques de sang en el flux, picor dins de la vagina i al voltant d'ella, inflamació a l'engonal, necessitat d'orinar amb freqüència, sovint amb dolor i ardor. Els homes poques vegades presenten símptomes, però quan els tenen poden ser: flux provinent de la uretra i necessitat d'orinar amb freqüència, sovint amb dolor i ardor

El millor mètode anticonceptiu per prevenir la transmissió de ETS és l'ús del preservatiu. Les dades científiques més recents indiquen que el preservatiu no elimina el risc de contagi sinó que el redueix en un 80% i ofereix una mala protecció per a tres de les quatre MTS més freqüents: Clamidia, Virus del Papil·loma Humà i Herpes. Per calcular la probabilitat de transmissió d'una MTS cal tenir en compte no només l'eficàcia del preservatiu, sinó també la durada de la infectivitat, el nombre de relacions sexuals que té un subjecte en un temps determinat i el nombre de persones diferents amb qui té aquestes relacions. El conjunt d'aquestes dades permet entendre com és possible que una persona acabi infectant tot i fer servir el preservatiu.

Davant de qualsevol símptoma suggestiu de MTS o després conductes sexuals de risc, vostè ha d'acudir al seu metge o al dermatòleg. El metge li farà les proves diagnòstiques oportunes per establir el diagnòstic adequat.